Intel·ligència artificial en l'educació superior i el dret fonamental a la protecció de dades personals: innovació pedagògica o amenaça per a la privacitat?

Resum

Aquest article analitza i reflexiona sobre l'impacte de la integració generalitzada i creixent de la intel·ligència artificial (IA) en el context educatiu universitari, des d'una doble perspectiva jurídica i pedagògica. Partint de definicions normatives i doctrinals, s'examina el seu impacte en el procés d'ensenyament-aprenentatge, i se'n destaca tant el potencial innovador —personalització de l'aprenentatge, automatització de tasques docents i adquisició de competències digitals— com els riscos associats a la vulneració de drets fonamentals, especialment el dret a la protecció de dades i el dret a l'educació.

Addicionalment, se subratlla la necessitat de fomentar un ús ètic, responsable i jurídicament garantista de la IA a les universitats, en coherència amb la normativa reguladora de la protecció de dades i de la IA. Així mateix, es posa en relleu la importància de l'alfabetització digital i de les competències digitals com a condició indispensable per a una integració segura i eficaç, prenent com a referència marcs internacionals com els proposats per la UNESCO. Finalment, s'analitzen polítiques institucionals i bones pràctiques —com les desenvolupades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i algunes universitats— que evidencien la conveniència d'establir marcs normatius comuns, sistemes de supervisió humana i enfocaments de privacitat des del disseny i per defecte.