Aquesta és una versió antiga publicada el 2026-11-08. Llegiu la versió més recent.

Intel·ligència artificial en l'educació superior i el dret fonamental a la protecció de dades personals: innovació pedagògica o amenaça per a la privacitat?

Autors/ores

  • Carolina López Medina Abogada

Paraules clau:

inteligencia artificial, derechos fundamentales, privacidad y protección de datos

Resum

Aquest article analitza i reflexiona sobre l'impacte de la integració generalitzada i creixent de la intel·ligència artificial (IA) en el context educatiu universitari, des d'una doble perspectiva jurídica i pedagògica. Partint de definicions normatives i doctrinals, s'examina el seu impacte en el procés d'ensenyament-aprenentatge, i se'n destaca tant el potencial innovador —personalització de l'aprenentatge, automatització de tasques docents i adquisició de competències digitals— com els riscos associats a la vulneració de drets fonamentals, especialment el dret a la protecció de dades i el dret a l'educació.

Addicionalment, se subratlla la necessitat de fomentar un ús ètic, responsable i jurídicament garantista de la IA a les universitats, en coherència amb la normativa reguladora de la protecció de dades i de la IA. Així mateix, es posa en relleu la importància de l'alfabetització digital i de les competències digitals com a condició indispensable per a una integració segura i eficaç, prenent com a referència marcs internacionals com els proposats per la UNESCO. Finalment, s'analitzen polítiques institucionals i bones pràctiques —com les desenvolupades per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i algunes universitats— que evidencien la conveniència d'establir marcs normatius comuns, sistemes de supervisió humana i enfocaments de privacitat des del disseny i per defecte.

Referències

Castedo Espeso, A.: “M-learning y protección de datos: retos constitucionales en la Educación Superior”, Revista de Derecho de la UNED (RDUNED), nº 36, (2025), 81-100. DOI: 10.5944/rduned.36.2025.47720

Cotino Hueso, Lorenzo (ed.): La Carta de Derechos Digitales, Tirant lo Blanch, Valencia, (2022).

Cruz Gómez, A. Introducción a la Inteligencia Artificial y algoritmos IFCT155PO: Almarir consultores, editado por Formadir, SL, 2025.

Fine Licht, Karl. “Generative Artificial Intelligence in Higher Education: Why the ‘Banning Approach’ to Student use is Sometimes Morally Justified”. Philos. Technol. 37, (2024):113. DOI: 10.1007/s13347-024-00799-9

Flores, María de L., Machin-Mastromatteo, Juan D. y Tarango, Javier. “Propuesta metodológica para analizar la aceptación, uso e integración de la inteligencia artificial generativa en instituciones de educación superior”. AULA Revista De Humanidades Y Ciencias Sociales, 72(1) (2025).

Gallego Rodríguez, Pablo. “El derecho constitucional a la educación y la IA generativa: propuestas para mitigar la exclusión digital educativa”. Estudios De Deusto, 73(1), (2025):183-212. DOI: 10.18543/ed.3329

López-Pulido Alfonso. y Sánchez José M. “La Inteligencia Artificial en contextos educativos: usos éticos de la información y alfabetización digital. Derecom”. Revista Internacional de Derecho de la Comunicación y de las Nuevas Tecnologías, 38(1) (2025): 3-11. DOI: 10.5209/dere.102342

Mella-Mella, Flor M., Calatayud, María A. y Lucas Ángel J. “Uso de la IA como Estrategia de y para el Aprendizaje en Educación Superior”. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 24(1). (2026). DOI: 10.15366/reice2026.24.1.007

Navarro Salcedo, Gabriel. “Internacionalización y Formación Docente: El Rol de las TIC en la Educación Superior”. Revista De La Escuela De Ciencias De La Educación, 1 (21) (2026).

Niño, Shamaly A., Castellanos, Juan C., López, Mónica L. y Parra, Karla L. “Inteligencia artificial en la formación universitaria: una revisión de estudios centrados en la opinión de los estudiantes”. Formación universitaria, 18(2), (2025): 107-124. DOI: 10.4067/s0718-50062025000200107

Pedroso, João, “IA, Derechos fundamentales y regulación: Constitucionalismo digital y AI Act”, Ponencia presentada en la Facultad de Derecho, Derecho Constitucional, Universidad de Jaén, noviembre 2025.

Romeu, Teresa, Romero, Marc., Guitert, Montse. y Baztán, Pablo. “Desafíos de la Inteligencia Artificial generativa en educación superior: fomentando su uso crítico en el estudiantado”. RIED-Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 28(2), (2025): 209–231. DOI: 10.5944/ried.28.2.43535

UNESCO, “Recomendación sobre la ética de la Inteligencia Artificial”, (2021).

UNESCO, “Marco de competencias para docentes en materia de IA”, (2025).

UNESCO, “Marco de competencias en IA para estudiantes”, (2025).

Publicades

2026-04-28 — Actualitzat el 2026-11-08

Versions