Cartografia jurídica de la identitat sintètica:

Imatge, Veu, Dobles de Dades i Intel·ligència Artificial

Resum

Aquest article proposa entendre la identitat sintètica com una de les formes més problemàtiques que pren la IA generativa quan permet la producció de veus, imatges, gestos, actuacions o declaracions atribuïbles a persones reals que no les han creat, consentit ni controlat. Per abordar aquest fenomen, l'article pren com a punt de partida el concepte de doble dada formulat per Haggerty i Ericson, i el posa en diàleg amb la integritat contextual de Nissenbaum i la taxonomia de la privadesa de Solove. Des d'aquest marc, argumenta que la IA generativa intensifica l'extractivisme de dades personals transformant aquestes dades en presències artificials capaces de parlar, aparèixer o actuar en nom d'algú. Sobre aquesta base, l'article ofereix una cartografia jurídica que organitza les respostes proporcionades pel Reglament general de protecció de dades, la Llei orgànica 1/1982 sobre l'honor, la intimitat i el dret d'imatge, la Llei de propietat intel·lectual, la Llei de marques i la Llei d'intel·ligència artificial, segons l'operació tècnica implicada, el material utilitzat, el context de circulació i el dany produït. Conclou que la identitat sintètica no requereix necessàriament una regulació autònoma, sinó més aviat un millor assemblatge normatiu i una comprensió de la privadesa com un bé comú.